Copyright © 2010 Salvador Renau i Romeu. Tots els drets reservats.
Vaig neixer el 17 de febrer de 1965 a Barcelona, capital de Catalunya. Fill del Salvador i la Rosa, i germà de l'Agustí. Des del començament ja em van anomenar "petit" per què el meu pare tambè és diu Salvador i, per no confondre'ns, a mi se'n va afegir aquest adjectiu, passant a ser en Salvadoret petit. "...i com és què no et vas queixar?" - direu encertadament. Doncs per què al ser tant i tant petit no tenia encara massa desenvolupat el sentit del parlar i fins que no em van adjudicar un traductor oficial, el meu germà, el de la meva dreta de la foto, doncs no vaig poder reivindicar masses coses. El meu germà? Sí, ell ho va tenir més fàcil, ell mai va ser el petit per què com era l'unic que es deia Agustí a casa doncs sempre va ser l'Agustí i prou. Però bueno, com es va oferir a vigilar-me i a traduïr tot el que jo volia dir als demés podem dir que no vaig tenir gaires problemes amb ell, i suposo que ell tampoc amb mi. Podreu observar a la foto com sembla bastant content de fer la seva feina, estil Kevin Costner a "El Guardaespaldas"... |
Inseparables, podriem dir, per què com podeu observar no em deixava ni per anar fer una pixadeta, sempre al meu costat, de dia i de nit. Això, però, va tenir les seves avantatges. Per exemple, em va ensenyar a conduïr. A l'esquerra podeu veure'm en una de les primeres classes pràctiques de conducció. Ell ja ho tenia superat des de feia molt de temps i va voler introduïr-me en aquest mon tant fascinant. Tambè em va ensenyar tot el què actualment sé del futbol. |
A la foto de dalt a la dreta estic en una escena molt emocionant gaudint de la meva primera pilota just abans de enfrontar-me a una selecció de nens de l'àtic tercera. Molt aviat vaig decidir seguir el meu camí tot solet... o potser va ser el meu germà que em va deixar anar, ara no recordo bé... |
La qüestió és que em vaig espavilar tot solet. Clar, això té tambè els seus inconvenients. Al no tenir un patró al meu costat que em guiés en els moments difícils pot ser que em conduís a no saber alguns cops diferenciar entre lo correcte i lo incorrecte. Com aquell dia que em van enxampar en el meu amagatall secret amb la pilota recentement desapareguda en l'últim partit de la lligueta entre el primer quarta i l'àtic tercera. Encara em dura aquella expresió se sorpresa davant de l'enganxada per part de l'equip contrari, expresió de sorpresa que podeu veure en la imatge de l'esquerra. En aquell moment només se'm va ocorrer aquella famosa frase de "això no és el que sembla..." |
Quina la frase, oi? Es pot dir que vaig començar força bé... I aquesta ha sigut la meva història. Bona, eh? |
Copyright © 2010 Salvador Renau i Romeu. Tots els drets reservats.